BUSCO ALGUIEN QUE ME QUIERA

Somric sense voler, faig força però els meus llavis es resisteixen. M'abotono el casc de color rosa ple de pegatines i surto disparada amb el ronroneix de la moto del meu padrí. No passo de 50 però veig passar arbres, flors, cases, persones com si fos una pintura abstracta, Aquesta visió del món m'agrada, em fa sentir lliure. Merda, hi ha una corva però segueixo recte. sort que es tracta d'un camp de blat. La moto es va aturant entre sostrecs fins que s'em tomba de costat. Ric sense parar durant una bona estona, per fi aconsegueixo serenar-me i sóc capaç de sentir l'olor del blat, de la terra i de la humitat. Tanco els ulls i decideixo quedar-me allà estirada encara amb el casc posat. Ja em vindran a buscar quan me trobin a faltar.